L'art de somiar

Una benvinguda inspiracional per a aquesta nova etapa amb gremiHàbitat. Tots podem assolir els nostres propòsits.

Per JORDI GIRONÈS

Quan va acabar el batxillerat, a 18 anys, va tenir la certesa que la vida li havia brindat el primer desig per aconseguir el seu somni personal. En aquell temps i espai tot era possible i imaginable. Només li faltava un pas, matricular-se en Belles Arts i començar una nova vida relacionada amb formes i matèries, textures i proporcions, escales, fuites, escorços, colors, perspectives ... Es va aferrar a aquesta idea que tenia de petit i es va posar a predir el seu futur amb determinació perquè en aquest moment s'ho estava inventant. El seu somni no feia més que començar.

Tots tenim somnis i tots esperem posar les bases per assolir-los. L'escriptor i naturalista nord-americà Henry David Thoreau -autor de 'Walden'-, va dir en una ocasió que «si un avança confiadament en la direcció dels seus somnis i desitjos per portar la vida que ha imaginat, es trobarà amb un èxit». Thoreau, que va ser un dissident irreductible que va inspirar líders com Martin Luther King, tenia clar que quan es té un somni, o un anhel per assolir una meta, s'ha d'iniciar un procés mental enfocat a crear i materialitzar aquest somni. Tal com afirma l'expert en desenvolupament personal Juan Sebastián Celis, poder visualitzar-lo «és com si estiguessis vivint aquest somni» -diu-. «Tot es torna més senzill. La motivació per a aconseguir-ho es torna molt més gran que qualsevol cosa». Els somnis ens ajuden a focalitzar les nostres decisions i a afermar les nostres metes, com li passa al nostre estudiant de 18 anys, amant de les Belles Arts.

«Cal saber visualitzar els somnis per focalitzar les nostres decisions davant la vida i no deixar de
perseguir-los mai»

«Els somnis ens ajuden a focalitzar les nostres decisions i a afermar les nostres metes»

IDEALISME VS. REALITAT

Però de vegades no n'hi ha prou 'visualitzar' aquest somni per a assolir-lo, perquè els somnis poden quedar enterrats sota la llosa de les obligacions de la vida real. La maduresa, habitualment, ve acompanyada gairebé sempre del temut 'bany de realitat'. El futur que per a un nen tenia un horitzó gairebé infinit de possibilitats, es pot estrènyer fins a esdevenir una via de sentit únic. Per a molts, frases com «no pots fer res més perquè la vida és així 'certifiquen el final de les il·lusions i passar a un món de certeses totalment previsible. Si aquesta circumstància ens arriba, hem d'estar preparats i fer-nos la següent pregunta: és aquesta la classe d'existència que volem viure? Hem de practicar l''art de somiar' durant tota la nostra vida i convertir-lo en un dur entrenament per no caure en l'ostracisme d'una vida adulta de frustració o d'objectius no acomplerts. I com aconseguir aquests somnis de la nostra infància o joventut sense que la màcula del 'bany de realitat' els enteli?

Henriette Anne Klauser, en el seu llibre 'Escriu-i fes que es compleixi' té algunes claus. L'escriptora ens indueix a escriure els somnis que volem realitzar com a primer pas per assolir-los. És el que ella anomena el nostre 'guió vital'. Klauser creu que el fet que els reflectim en el paper «ens permet estar més atents a les oportunitats i a les possibilitats». L'escriptora, així mateix, ens recomana fixar prioritats, ordenar les metes que ens proposem per importància, preguntant-nos per què ho destaquem o no dels altres. Per a l'autora, entendre els nostres somnis ens ajuda a materialitzar-los.

També ens recomana esglaonar els nostres èxits per així aconseguir un objectiu que ens donarà impuls per al següent i ens alliçona desterrar alguns errors que sorgeixen en el camí per assolir els nostres somnis com un fracàs en el passat. Klauser, a més, ens avisa i ens dóna dos punts clau per desenvolupar amb encara més eficàcia el nostre 'art per somiar': un, que no ens preocupi l'opinió dels altres i, dos, que cap somni, per més gran que sigui, està només a l'abast de persones més capacitades que nosaltres.

«Que no ens preocupi l'opinió dels altres. I cap somni, per més gran que sigui, està només a l'abast de persones més capacitades que nosaltres»

«És recomanable fixar prioritats, ordenar les metes que ens proposem per importància, preguntant-nos per què ho destaquem o no dels altres»

EL SOMNIS SÓN INABASTABLES

Existeixen els somnis inabastables? Segons Walt Disney «tots els nostres somnis poden fer-se realitat si tenim el coratge de perseguir-los». El món està ple d'històries alliçonadores de persones que han superat les seves pròpies barreres. Per aconseguir els cims inabastables només haurem de tenir inspiració i el convenciment que es pot assolir el nostre somni més impossible. És el cas de Bethany Hamilton, una surfista professional hawaiana que representa l'essència de la lluita pels somnis.

La surfista Bethany Hamilton

Des dels tretze anys, Bethany ja era una surfista de gran nivell que competia i guanyava. El seu somni d'infància era arribar a ser professional. El temps va passar entre entrenaments i pràctiques i un mal dia un tauró tigre se li va creuar en el seu camí mentre surfejava juntament amb la seva amiga Alana Blanchard. L'animal li va arrencar el seu braç esquerre.

Bethany va perdre moltíssima sang i es va témer per la seva vida, però va aconseguir recuperar-se en tan sols deu setmanes. Un cop fora de l'hospital, la surfista no va esperar ni un minut de la seva vida. No tenia temps per perdre. Tenia un somni: arribar a ser professional. Així que va agafar la taula i es va posar a això de nou, no sense patir el desassossec i la frustració per haver de desenvolupar la seva passió amb només un braç.

La seva trajectòria no va ser un camí de roses, però el suport de la seva família i una poderosa motivació van ser bàsics per anar més enllà dels seus límits físics. El seu cas va transcendir fins a arribar a ser un exemple inspiracional per a milers de persones que li enviaven cartes de suport en una època aquella sense xarxes socials i amb més autenticitat que ara.

Acompanyada pels seus, Bethany va tornar a la dura competició i va rebutjar ser tractada de diferent manera que els seus adversaris. A 15 anys va aconseguir guanyar el campionat de la NSSA (National Scholastic Surfing Association), la competició més gran de surf amateur. Amb 17, li va arribar l'oportunitat de ser professional i no la va desaprofitar. El 2004, Bethany va relatar la seva experiència en un llibre titulat 'Soul Surfer', del qual es va fer una pel·lícula.

Què va aconseguir Bethany? Ser fidel als somnis de la seva infància i realitzar un acte de justícia cap a ella mateixa. Tal com va dir l'escriptor i poeta nord-americà William Faulkner «La saviesa suprema és tenir somnis prou grans per no perdre'ls de vista mentre es persegueixen».

L’ART DE SOMIAR

El nostre estudiant ja ha complert 22 anys, encara que el seu context continua sent la facultat de Belles Arts sap que més d'hora que tard l'abandonarà per seguir desenvolupant el seu somni. Ha arribat al final perquè va saber creure en el que feia. Va tenir murs de sortejar que van frenar el seu camí però va arribar a la conclusió que hi eren enmig, molestant, per poder superar-los i apreciar quant volia aconseguir el seu somni. Va fer la carrera amb il·lusió i positivitat, treballant de valent, però sempre va trobar una escletxa de diversió que li va fer aflorar un somriure. Mai es va queixar i encara que les formes, matèries, colors, textures, escorços i perspectives moltes vegades no apareixien com les desitjava, sempre es va quedar amb el valor de l'experiència. El nostre estudiant arribarà a ser artista i tot el que es proposi perquè va saber i va poder aplicar l''art de somiar'.